Segona llengua

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Una segona llengua és qualsevol idioma adquirit després d'haver après la llengua materna. Aquesta segona llengua s'utilitza per conveniència, necessitat (en el cas dels immigrants) o, més habitualment, com a lingua franca.

És necessari fer una distinció entre els termes 'segona llengua' i 'llengua estrangera'. Denominem llengua estrangera (LE) a un idioma que no pertany al país de l'individu que desitja aprendre-hi. Per exemple, per a un habitant francòfon del Canadà, l'anglès és considerat una segona llengua, ja que Canadà compta amb dues llengües oficials: l'anglès i el francès. D'altra banda, però, el castellà és considerat com una llengua estrangera, ja que no és una de les llengües oficials del país.

També es deu distingir el concepte de segona llengua i el de bilingüisme, doncs un mateix individu pot tenir més d'un idioma natiu o matern après, i en aquest cas, no es pot aplicar la denominació 'segona llengua' per a aquests idiomes. Ja que en els dos casos la intenció és aprendre una llengua diferent, el terme més comú i implementat és 'aprenentatge d'una segona llengua'.

Des del moment en el qual la humanitat sentia la necessitat de l'aprenentatge d'una segona llengua, ja sigui per motius culturals, econòmics, investigatius o científics, han sorgit estudis sobre què processos o mètodes deurien implementar-se per a l'aprenentatge d'una segona llengua. D'acord amb això, s'han identificat dos dels mètodes més comuns i principals, els quals expliquen com un individu aprèn una segona llengua: adquisició i aprenentatge.